L'òxid nitrós, una substància inorgànica amb la fórmula química N2O, és una substància química perillosa que apareix com un gas incolor i dolç. És un oxidant que pot suportar la combustió en determinades condicions, però és estable a temperatura ambient, té un efecte anestèsic suau i pot provocar riures. El seu efecte anestèsic va ser descobert pel químic britànic Humphrey David l'any 1799.
Ajuda a la combustió: els vehicles modificats que utilitzen un sistema d'acceleració d'oxigen de nitrogen alimenten òxid nitrós al motor, que es descompon en nitrogen i oxigen quan s'escalfa, augmentant la velocitat i la velocitat de combustió del motor. L'oxigen té un efecte de suport a la combustió, accelerant la combustió del combustible.
Oxidant de coets: l'òxid nitrós es pot utilitzar com a oxidant de coets. L'avantatge d'això respecte d'altres oxidants és que no és tòxic, és estable a temperatura ambient, fàcil d'emmagatzemar i relativament segur per volar. El segon avantatge és que es pot descompondre fàcilment en aire respirable.
Anestèsia: òxid nitrós, òxid nitrós, sovint s'utilitza en combinació amb halotà, metoxifluran, èter o anestèsia general intravenosa a causa del mal efecte de l'anestèsia general. Ara està infrautilitzat. L'N2O s'utilitza per a l'anestèsia, sense irritació de les vies respiratòries i sense danys a les funcions importants dels òrgans com el cor, els pulmons, el fetge i els ronyons. Sense cap transformació o degradació biològica en el cos, la gran majoria de la droga encara s'expulsa del cos a través de l'exhalació, amb només una petita quantitat evaporada de la pell i sense efecte d'acumulació. La inhalació al cos només triga de 30 a 40 segons per produir efectes analgèsics. L'efecte analgèsic és fort, però l'efecte anestèsic és feble, i el pacient es troba en estat conscient (en lloc d'estat anestèsic), evitant complicacions de l'anestèsia general i recuperant-se ràpidament després de la cirurgia.
Ajudants per al processament d'aliments: s'utilitzen a la indústria alimentària com a agents espumants i segelladors, són components clau dels carregadors de nata i tenen un paper crucial en l'elaboració d'una agradable nata muntada. Les propietats de l'òxid nitrós milloren la textura, l'estabilitat i el gust de la nata muntada, per la qual cosa és imprescindible per a pastissos o xefs casolans.
L'ús d'òxid nitrós també té alguns riscos i efectes secundaris potencials. Un dels riscos més importants de l'ús d'òxid nitrós és la hipòxia. Inhalant una barreja d'òxid nitrós i aire, quan la concentració d'oxigen és molt baixa, l'òxid nitrós pot substituir l'oxigen als pulmons i la sang, provocant hipòxia i conseqüències potencialment mortals, com ara danys cerebrals, convulsions i fins i tot la mort. El tabaquisme a llarg termini pot causar hipertensió, síncope i fins i tot atac cardíac. A més, l'exposició a llarg termini a aquests gasos també pot causar anèmia i danys al sistema nerviós central.
A més dels riscos per a la salut, l'abús d'òxid nitrós també pot provocar accidents i altres conseqüències negatives. Aquest tipus de gas s'acostuma a utilitzar per a l'entreteniment, i les persones poden inhalar grans quantitats de gas en un curt període de temps, provocant un deteriorament del judici i de la coordinació motora, provocant accidents i lesions. El mal ús de l'òxid nitrós també pot provocar cremades greus i congelacions, ja que el gas s'emmagatzema a alta pressió i s'allibera, provocant una ràpida disminució de la temperatura.